|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Infància
Anni-Frid va néixer a Ballangen, a prop de Narvik, Noruega, cinc mesos després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, com a resultat d'una relació entre Synni, la seva mare, i un sergent alemany casat, Alfred Haase. Anni-Frid sempre va creure que el seu pare havia mort quan el seu vaixell de tornada a Alemanya es va enfonsar durant la guerra. Després que una revista alemanya publiqués la història del seu origen el 1977, Anni-Frid descobrir que el seu pare no havia mort i el va poder conèixer en persona.
Al final de la Segona Guerra Mundial, la seva mare i àvia havien buscat refugi a Suècia per por de represàlies per part de la població noruega, el govern va posar a molts dels nens nascuts de pares alemanys en institucions mentals o els va enviar a l'estranger. Synni va morir abans que Anni-Frid complís dos anys, per la qual cosa Anni-Frid va ser criada per la seva àvia a Torshälla.
Inicis
fer el seu debut als 11 anys, en una actuació a benefici de la Creu Roja. Dos anys després va començar a treballar com a vocalista infantil en un grup de ball i durant una dècada va seguir treballant amb diferents grups.
Anni-Frid va aconseguir el seu primer treball com a cantant de jazz als tretze anys. Més tard va formar el seu propi grup i es va casar el 1962 amb Ragnar Fredriksson, un dels components, als divuit anys. Va tenir dos fills amb ell, Hans (nascut el 1963) i Ann Lisse-Lotte (el 1967) abans de divorciar-se.
Guanya l'enèsim concurs durant l'estiu, el que li assegura un lloc en el concurs nacional New Faces el 1967, que guanya amb la cançó "En Lédigos dag". El presentador del concurs Lasse Holmqvist va ser qui li va anunciar que com a part del premi anava a aparèixer aquella nit al programa "Hylands Hoger-Hörna" de la televisió nacional, presentat pel popular Lennart Hyland, qui tenia aquesta nit un especial de llarga durada. Era el 3 de setembre de 1967, nit en què els suecs passaven de conduir per l'esquerra a fer-ho per la dreta, per adaptar-se a les normes internacionals, pel que les autoritats sueques van preferir tenir a la població enganxada a la televisió.
L'actuació de Frida va ser vista a tot Suècia, el que li va valer un contracte amb EMI Suècia i la publicació del seu primer disc "A Lédigos dag".
A poc a poc va començar a ser coneguda a tot el país, el que el va portar a traslladar-se a Estocolm a causa de les nombroses gales, i viatges a l'exterior com Veneçuela o el Japó.
El seu primer lanzamiemto important va ser en un recopilatori de nous cantants editat per EMI, on es va incloure "Mycket kar" i "När du blir min". També va participar en un disc de cançons de Disney, on interpretava "Silbando al treballar" de Blancaneus i els set nans. Tot segueix el seu curs i un cop acabats els seixanta tenia en el seu haver diversos senzills i una llarga durada.
ABBA
El 3 de setembre de 1967, Anni-Frid va guanyar un concurs televisiu de talents, el que li va valer un contracte amb EMI, publicant els seus primers senzills. Va gravar el seu primer àlbum en 1971, produït per Benny Andersson, creant la base d'ABBA. A partir de 1972 i durant una dècada, la seva principal activitat va estar lligada a aquest grup encara que va llançar en solitari l'àlbum en suec 'Frida Ensam' (Frida tot sol) el 1975. Es va casar amb Benny Andersson el 6 d'octubre de 1978, divorciant-ne només tres anys més tard, el 1981. El grup ABBA es dissoldria un any després. El febrer de 1982, Frida va començar la gravació del seu primer àlbum en anglès ( 'Something's Going On') produït per Phil Collins. El va seguir el 1984 l'àlbum 'Shine', produït per Steve Lillywhite. D'aquí s'obtindrien dos grans temes, Shine i Slowly, aquesta última va ser enregistrada pel grup mexicà Pets. Després Frida es va retirar de la vida pública durant diversos anys.
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
